Sigui
una funció escalar i sigui
una
parametrització C1, i injectiva quasi a tot arreu, d'una
superfıcie S, S =
(D). Definim llavors
Com que això no dependrà de la parametrització injectiva
escollida, té sentit parlar de la integral sobre la superfıcie S, i
s'escriu
Si f representa, per exemple, la càrrega elèctrica per unitat de superfıcie, llavors la integral anterior és la càrrega elèctrica total de la superfıcie.
Sigui ara
un camp vectorial i sigui
de nou S =
(D) una superfıcie parametritzada, amb les mateixes
condicions que abans. Definim la integral de
sobre S
| = | |||
| = |
Igual que abans, això no depén de la bona parametrització
de S que s'agafi, de manera que s'escriu
En el contexte de la Fısica,
![]()
. d
s'anomena el flux de
a través de S.
Si S és una superfıcie tancada, s'escriu
Donada una superfıcie S orientada, direm que la parametrització
(u, v) preserva l'orientació de S si
×
defineix una normal positiva, és a dir, que apunta en el mateix sentit
que previament haviem definit com a positiu per a S, i direm que
inverteix l'orientació en cas contrari. Obviament, si
: (u, v)
(u, v) preserva l'orientació, aleshores
: (v, u)
(u, v) la inverteix.
Podem ara enunciar el teorema d'independència de les integrals respecte a la bona parametrització escollida.
Sigui S una superfıcie orientada i siguin
i
dues
parametritzacions de la mateixa, injectives quasi a tot arreu.
Aleshores, si f és un camp escalr i
un camp vectorial, tenim
La demostració es deixa com exercici al lector, que es pot inspirar en la corresponent demostració per a corbes. Caldrà definir el concepte de parametritzacions equivalents, etc.