next up previous contents
Next: Integral sobre una corba Up: Integrals sobre corbes i Previous: Integrals sobre corbes i   Índex

Camins i corbes

A $\ensuremath{\mathbbm{ R}^2}$ una corba pot presentar-se en forma explıcita, quan la corba és la gràfica d'una funció,

y = f (x),

o implıcita,

f (x, y) = 0.

Cap d'aquestes formes és especialment còmoda, i els problemes aumenten al passar a $\ensuremath{\mathbbm{ R}^n}$, n > 2. Per exemple, a $\ensuremath{\mathbbm{ R}^3}$ la forma explıcita seria

$\displaystyle \left\{\vphantom{\begin{array}{c}
y=f(x)\\
z=g(x),
\end{array}
}\right.$$\displaystyle \begin{array}{c}
y=f(x)\\
z=g(x),
\end{array}$

mentre que la implıcita vindria donada mitjançant la intersecció de dues superfıcies

$\displaystyle \left\{\vphantom{\begin{array}{c}
f(x,y,z)=0\\
g(x,y,z)=0.
\end{array}
}\right.$$\displaystyle \begin{array}{c}
f(x,y,z)=0\\
g(x,y,z)=0.
\end{array}$

Les formes explıcites tenen l'inconvenient de privilegiar una variable, en els exemples anteriors x, i no sempre es pot utilitzar, mentre que la forma implıcita, si bé és simètrica respecte a les variables, es complica força quan aumenta n, i no és gens intuitiva. Anem ara a introduir una tercera forma, la paramètrica, que resol aquests inconvenients i que a més es generalitza fàcilment a objectes de dimensió superior (i.e. superfıcies).

Un camı o representació paramètrica és una aplicació contınua d'un interval tancat de $\ensuremath{\mathbbm{ R}}$ en $\ensuremath{\mathbbm{ R}^n}$:

$\displaystyle \sigma$ : [a, b] $\displaystyle \longrightarrow$ $\displaystyle \mathbbm$Rn
  t $\displaystyle \longmapsto$ $\displaystyle \sigma$(t) = ($\displaystyle \sigma_{1}^{}$(t),...,$\displaystyle \sigma_{n}^{}$(t))

Això apareix representat a la Figura 1.

$ \Diamond$ $ \sigma$(t) és un vector de $\ensuremath{\mathbbm{ R}^n}$, però no emprarem, llevat de situacions molt concretes, la notació vectorial amb la fletxa o negreta. El lector hauria de començar a saber distingir el que té entre mans pel contexte on apareix.

Els punts $ \sigma$(a) = A i $ \sigma$(b) = B s'anomenen extrems del camı. La gràfica d'un camı, que és un conjunt de punts a $\ensuremath{\mathbbm{ R}^n}$, s'anomena corba.

Figura: Un camı a $\ensuremath{\mathbbm{ R}^n}$
\begin{figure}\begin{center}
\epsfbox{fig1.eps}
\end{center}
\end{figure}

Cal distingir entre camı i corba ja que diferents camins, és a dir, diferentes aplicacions o intervals, poden donar lloc a una mateixa corba. Es diu que un camı donat proporciona una parametrització de la corba i t s'anomena llavors el paràmetre.

Exemple 1   La circumferència a $\ensuremath{\mathbbm{ R}^2}$ de centre (x0, y0) i radi a és, en forma implıcita,

(x - x0)2 + (y - y0)2 = a2.

En forma explıcita això requereix dues branques

y = y0±$\displaystyle \sqrt{{a^2-(x-x_0)^2}}$.

Una possible parametrització és

$\displaystyle \sigma$ : [0, 2$\displaystyle \pi$] $\displaystyle \longrightarrow$ $\displaystyle \mathbbm$R2
  t $\displaystyle \longmapsto$ (x0 + a cos t, y0 + a sin t)

El paràmetre és en aquest cas l'angle.

Exemple 2   Siguin els tres camins

$\displaystyle \sigma$ : [0, 1] $\displaystyle \longrightarrow$ $\displaystyle \mathbbm$R2
  t $\displaystyle \longmapsto$ (t, t2)

$\displaystyle \bar{\sigma}$ : [0, 1] $\displaystyle \longrightarrow$ $\displaystyle \mathbbm$R2
  t $\displaystyle \longmapsto$ (t2, t4)

$\displaystyle \bar{{\bar\sigma}}$ : [0, 1] $\displaystyle \longrightarrow$ $\displaystyle \mathbbm$R2
  t $\displaystyle \longmapsto$ (1 - t,(1 - t)2)

Podem intentar trobar la forma explıcita de les corbes per veure que tenim exactament. Això es fa eliminant el paràmetre entre les equacions. Per exemple, per al camı $ \sigma$ tenim

$\displaystyle \sigma$(t) = (t, t2) $\displaystyle \Longrightarrow$  $\displaystyle \left\{\vphantom{\begin{array}{c}
x=t\\
y=t^2
\end{array}
}\right.$$\displaystyle \begin{array}{c}
x=t\\
y=t^2
\end{array}$

i, eliminant t, queda y = x2. A més, per a t = 0 tenim x = 0, y = 0, mentre que per a t = 1 resulta x = 1, y = 1, de manera que la corba és el tros de paràbola representat a la figura 2.
Figura 2: Un tros de paràbola
\begin{figure}
\begin{center}
\epsfbox{fig2.eps}
\end{center}
\end{figure}
Es fàcil comprovar que $ \bar{\sigma}$ i $ \bar{{\bar\sigma}}$ proporcionen la mateixa corba, amb la diferència que $ \bar{{\bar\sigma}}$ comença a (1, 1) i acaba a (0, 0). Es diu que $ \bar{{\bar\sigma}}$orientació contrària a $ \sigma$ i $ \bar{\sigma}$. Aquest és un exemple de tres camins i una sola corba.

$ \Diamond$ Els camins sempre comencen pel valor del paràmetre a amb a < b. No val, per exemple, dir que el paràmetre varia entre t = 1 i t = 0.

$ \Diamond$ El camı queda definit per la forma de l'aplicació i per l'interval. Si qualsevol dels dos varia tenim un altre camı, encara que potser sigui la mateixa corba.

$ \Diamond$ La forma explıcita d'una corba y = f (x) es pot pensar com una parametrització en què t = x:

$\displaystyle \left\{\vphantom{\begin{array}{c}
x=t\\
y=f(t)
\end{array}
}\right.$$\displaystyle \begin{array}{c}
x=t\\
y=f(t)
\end{array}$

En general ens interessaran camins C1, o al menys C1 a trosos. Demanar que $ \sigma$ sigui C1 en un punt vol dir que les components $ \sigma_{1}^{}$,...,$ \sigma_{n}^{}$ siguin derivables amb derivada contınua en el punt. C1 a trosos vol dir que és C1 excepte en un nombre finit de punts, on la derivada pot no existir o presentar discontinuıtats de salt o evitables (però no infinits). En cap cas admetrem camins que no siguin continus.

Exemple 3   El camı $\sigma : [-1,1]\longrightarrow\ensuremath{\mathbbm{ R}^2}$ definit per

$\displaystyle \sigma$(t) = $\displaystyle \left\{\vphantom{\begin{array}{cl}
(t,t) & \mbox{si $t\leq 1/3$...
...rac{1}{4},\frac{2}{3} t) & \mbox{$1/2\leq t\leq
1$},
\end{array}
}\right.$$\displaystyle \begin{array}{cl}
(t,t) & \mbox{si $t\leq 1/3$}\\
(t,\frac{...
...
(t^2+\frac{1}{4},\frac{2}{3} t) & \mbox{$1/2\leq t\leq
1$},
\end{array}$

la corba corresponent al qual és a la figura 3, és C1 a trosos.

Figura: Un camı C1 a trosos
\begin{figure}
\vglue6mm
\begin{center}
\epsfbox{fig3.eps}
\end{center}
\end{figure}

Com que $\sigma :\ensuremath{\mathbbm{ R}}\longrightarrow\ensuremath{\mathbbm{ R}^n}$, la derivada en un punt serà una matriu d'una columna i n files:

D$\displaystyle \sigma$(t0) = $\displaystyle \left(\vphantom{\begin{array}{c}
\frac{\text{d}\sigma_1}{\text{...
... \vdots \\
\frac{\text{d}\sigma_n}{\text{d}t}(t_0)
\end{array}
}\right.$$\displaystyle \begin{array}{c}
\frac{\text{d}\sigma_1}{\text{d}t}(t_0)\\
\vdots \\
\frac{\text{d}\sigma_n}{\text{d}t}(t_0)
\end{array}$$\displaystyle \left.\vphantom{\begin{array}{c}
\frac{\text{d}\sigma_1}{\text{...
... \vdots \\
\frac{\text{d}\sigma_n}{\text{d}t}(t_0)
\end{array}
}\right)$ = $\displaystyle \left(\vphantom{\begin{array}{c}
\sigma_1'(t_0) \\
\vdots \\
\sigma_n'(t_0)
\end{array}
}\right.$$\displaystyle \begin{array}{c}
\sigma_1'(t_0) \\
\vdots \\
\sigma_n'(t_0)
\end{array}$$\displaystyle \left.\vphantom{\begin{array}{c}
\sigma_1'(t_0) \\
\vdots \\
\sigma_n'(t_0)
\end{array}
}\right)$

Per raons històriques i tipogràfiques, però, s'escriu això com un vector fila

D$\displaystyle \sigma$(t0) $\displaystyle \equiv$ $\displaystyle \sigma{^\prime}$(t0) = $\displaystyle \left(\vphantom{\sigma_1'(t_0),
\ldots,\sigma_n'(t_0)}\right.$$\displaystyle \sigma_{1}{^\prime}$(t0),...,$\displaystyle \sigma_{n}{^\prime}$(t0)$\displaystyle \left.\vphantom{\sigma_1'(t_0),
\ldots,\sigma_n'(t_0)}\right)$.

A $\ensuremath{\mathbbm{ R}^3}$, per exemple, si anomenem x, y, z les components de $ \sigma$,

$\displaystyle \sigma{^\prime}$(t0) = (x'(t0), y'(t0), z'(t0)).

Per definició,

$\displaystyle \sigma_{i}{^\prime}$(t0) = $\displaystyle \lim_{{h\to 0}}^{}$$\displaystyle {\frac{{\sigma_i(t_0+h)-\sigma_i(t_0)}}{{h}}}$,   i = 1,..., n.

Considerant totes les components en el vector, serà
$\displaystyle \sigma{^\prime}$(t0) = $\displaystyle \left(\vphantom{\sigma_1'(t_0),
\ldots,\sigma_n'(t_0)}\right.$$\displaystyle \sigma_{1}{^\prime}$(t0),...,$\displaystyle \sigma_{n}{^\prime}$(t0)$\displaystyle \left.\vphantom{\sigma_1'(t_0),
\ldots,\sigma_n'(t_0)}\right)$  
  = $\displaystyle \left(\vphantom{\lim_{h\to 0}\frac{\sigma_1(t_0+h)-\sigma_1(t_0)}{h}
,\ldots,
\lim_{h\to 0}\frac{\sigma_n(t_0+h)-\sigma_n(t_0)}{h}
}\right.$$\displaystyle \lim_{{h\to 0}}^{}$$\displaystyle {\frac{{\sigma_1(t_0+h)-\sigma_1(t_0)}}{{h}}}$,...,$\displaystyle \lim_{{h\to 0}}^{}$$\displaystyle {\frac{{\sigma_n(t_0+h)-\sigma_n(t_0)}}{{h}}}$$\displaystyle \left.\vphantom{\lim_{h\to 0}\frac{\sigma_1(t_0+h)-\sigma_1(t_0)}{h}
,\ldots,
\lim_{h\to 0}\frac{\sigma_n(t_0+h)-\sigma_n(t_0)}{h}
}\right)$  
  = $\displaystyle \lim_{{h\to 0}}^{}$$\displaystyle {\frac{{\left(\sigma_1(t_0+h),\ldots,\sigma_n(t_0+h)\right) -
\left(\sigma_1(t_0),\ldots,\sigma_n(t_0)\right)}}{{h}}}$  
  = $\displaystyle \lim_{{h\to 0}}^{}$$\displaystyle {\frac{{\sigma(t_0+h)-\sigma(t_0)}}{{h}}}$.  

Això té una interpretació geomètrica molt senzilla (figura 4).

Figura: Interpretació de la derivada d'un camı
\begin{figure}
\begin{center}
\epsfbox{fig4.eps}
\end{center}
\end{figure}
En el lımit h$ \to$ 0 obtindrem $ \sigma{^\prime}$(t0), que serà un vector tangent a la corba en el punt $ \sigma_{(}^{}$t0). Per aquesta raò, $ \sigma{^\prime}$ s'anomena velocitat. La direcció de $ \sigma{^\prime}$ és quelcom intrınsec de la corba, però |$ \sigma{^\prime}$| depén del camı.

$ \Diamond$ En les aplicacions cinemàtiques, t és el temps i $ \sigma$(t) = $ \vec{r} $(t) és el vector posició. Aleshores $ \sigma{^\prime}$(t) = $ \vec{v} $(t) és la velocitat habitual.

Exemple 4   En l'exemple 2, per a t = 0.1 tenim $ \sigma$(0.1) = (0.1, 0.01), $ \bar{\sigma}$(0.1) = (0.01, 0.0001). Com que $ \sigma$(0) = $ \bar{\sigma}$(0) = (0, 0), el camı $ \sigma$ es mou, entre t = 0 i t = 0.1, més depressa que el camı $ \bar{\sigma}$, sobre la mateixa corba. A partir d'un cert moment (quin?) $ \bar{\sigma}$ és més ràpid i, finalment, per a t = 1, tots dos són a (1, 1).

Exemple 5   Sigui la circumferència de centre (0, 0) i radi a. Un possible camı és

$\displaystyle \sigma$(t) = (a cos($\displaystyle \omega$t), a sin($\displaystyle \omega$t)),   t $\displaystyle \in$ [0, 2$\displaystyle \pi$/$\displaystyle \omega$],

amb $ \omega$ $ \neq$ 0. Tenim

$\displaystyle \sigma{^\prime}$(t) = (- a$\displaystyle \omega$sin($\displaystyle \omega$t), a$\displaystyle \omega$cos($\displaystyle \omega$t)).

Cal observar que |$ \sigma{^\prime}$(t)| = a$ \omega$, és a dir, la velocitat és constant en mòdul. Això és una propietat del camı, no de la corba. A més,

$\displaystyle \sigma$(t) . $\displaystyle \sigma{^\prime}$(t) = - a2$\displaystyle \omega$cos($\displaystyle \omega$t)sin($\displaystyle \omega$t) + a2$\displaystyle \omega$sin($\displaystyle \omega$t)cos($\displaystyle \omega$t) = 0,

és a dir, el vector posició i la velocitat són perpendiculars, tal com ha de ser. Això és una caracterıstica de la corba, independentment de la parametrització escollida.

Exemple 6   Estudieu $ \sigma$(t) = (a cos($ \omega^{2}_{}$t2), a sin($ \omega^{2}_{}$t2)), t $ \in$ [0,$ \sqrt{{\frac{2\pi}{\omega}}}$].

Un camı C1 s'anomena regular si la velocitat no s'anul-l . la a cap punt interior

$\displaystyle \sigma{^\prime}$(t) $\displaystyle \neq$ 0   si t $ \in$ (a, b).

Una corba s'anomena tancada si existeix un camı tal que $ \sigma$(a) = $ \sigma$(b) (figura 5).

Figura 5: Una corba tancada
\begin{figure}
\begin{center}
\epsfbox{fig5.eps}
\end{center}
\end{figure}

Una corba s'anomena simple si existeix al menys un camı injectiu en els punts interiors

$\displaystyle \sigma$(t) = $\displaystyle \sigma$(t'$\displaystyle \Longrightarrow$  t = t'$\displaystyle \forall$t, t' $\displaystyle \in$ (a, b).

Exemple 7   Sigui $\sigma : [-1,1]\longrightarrow\ensuremath{\mathbbm{ R}^2}$, $ \sigma$(t) = (t3, t2). Això és C1 ja que $ \sigma{^\prime}$(t) = (3t2, 2t) és contınua. Tenim però que $ \sigma{^\prime}$(0) = (0, 0), 0 $ \in$ (- 1, 1), i per tant el camı no és regular.

Pot ser que quan el camı no és regular la corba presenti una ``punxa" o punt de retrocés, tal com passa a l'exemple 7. La corba és, implıcitament, y3 = x2, i, explıcitament, y = $ \sqrt[3]{{x^2}}$, amb pendent infinit a x = 0 (veure figura 6).

Figura 6: Una corba amb punxa
\begin{figure}
\begin{center}
\epsfbox{fig6.eps}
\end{center}
\end{figure}
Altres vegades, però, la no regularitat és simplement un problema del camı, no de la corba. En canvi, el fet de ser tancada o simple és, per construcció, una propietat de la corba.

Sigui una corba a $\ensuremath{\mathbbm{ R}^n}$ i sigui $ \sigma$ un camı C1 de la mateixa, injectiu a tot arreu excepte possiblement en un nombre finit de punts. Definim llavors la longitud de la corba com

l ($\displaystyle \sigma$) = $\displaystyle \int_{a}^{b}$|$\displaystyle \sigma{^\prime}$(t)| dt.

Veurem que això no depén del camı injectiu que s'agafi i que, per tant, podem parlar de la longitud de la corba. Si l'interval [a, b] no és finit, l'anterior integral és impròpia i s'ha de veure si existeix. Si no existeix, la corba té longitud infinita.

$ \Diamond$ La definició que hem donat de longitud d'una corba és força natural si pensem que t és el temps i |$ \sigma{^\prime}$(t)| representa el mòdul de la velocitat. La integral del mòdul de la velocitat dóna l'espai recorregut, és a dir, la longitud de la corba.

$ \Diamond$ Si $ \sigma$ és C1 a trosos, aleshores definim la longitud de la corba trencant l'interval d'integració tal com pertoqui.

Exemple 8   Per a la circumferència de l'exemple 1 tenim
$\displaystyle \sigma{^\prime}$(t) = (- a sin t, a cos t),  
|$\displaystyle \sigma{^\prime}$(t)| = $\displaystyle \sqrt{{(-a\sin t)^2+(a\cos t)^2}}$ = a,  
l ($\displaystyle \sigma$) = $\displaystyle \int_{0}^{{2\pi}}$a dt = 2$\displaystyle \pi$a,  

tal com ha de ser.

Un cas particular de la longitud d'una corba s'obté considerant una corba a $\ensuremath{\mathbbm{ R}^2}$ en forma explıcita. Sigui $\sigma
:[a,b]\longrightarrow\ensuremath{\mathbbm{ R}^2}$, $ \sigma$(t) = (x(t), y(t)), de classe C1 i injectiu. Tenim

l ($\displaystyle \sigma$) = $\displaystyle \int_{a}^{b}$$\displaystyle \sqrt{{(x'(t))^2+(y'(t))^2}}$ dt.

Si la corba es pot possar en forma explıcita, y = f (x), xa $ \leq$ x $ \leq$ xb, la funció x = x(t) haurà de ser inversible, de manera que t = $ \psi$(x). Llavors y = y($ \psi$(x)) = f (x). Efectuem ara a la integral el canvi de variables t = $ \psi$(x). Resulta

l ($\displaystyle \sigma$) = $\displaystyle \int_{{x_a}}^{{x_b}}$$\displaystyle \sqrt{{(x'(\psi(x)))^2+(y'(\psi(x)))^2}}$$\displaystyle \psi{^\prime}$(x) dx.

Però, emprant la regla de la cadena,
x($\displaystyle \psi$(x)) = x $\displaystyle \Longrightarrow$ x'($\displaystyle \psi$(x))$\displaystyle \psi{^\prime}$(x) = 1,  
y($\displaystyle \psi$(x)) = f (x) $\displaystyle \Longrightarrow$ y'($\displaystyle \psi$(x))$\displaystyle \psi{^\prime}$(x) = f'(x).  

Llavors, si $ \psi{^\prime}$(x) $ \geq$ 0, és a dir, si t no disminueix quan aumenta x, tindrem1
l ($\displaystyle \sigma$) = $\displaystyle \int_{{x_a}}^{{x_b}}$$\displaystyle \sqrt{{(x'(\psi(x))\psi'(x))^2+(y'(\psi(x))\psi'(x))^2}}$ dx  
  = $\displaystyle \int_{{x_a}}^{{x_b}}$$\displaystyle \sqrt{{1+(f'(x))^2}}$ dx.  

Aquesta és l'expressió de la longitud d'una corba a $\ensuremath{\mathbbm{ R}^2}$ donada en forma explıcita y = f (x).


next up previous contents
Next: Integral sobre una corba Up: Integrals sobre corbes i Previous: Integrals sobre corbes i   Índex
Carles Batlle Arnau 2003-12-23