Next: Integral sobre una corba
Up: Integrals sobre corbes i
Previous: Integrals sobre corbes i
Índex
A
una corba pot presentar-se en forma explıcita, quan la corba és
la gràfica d'una funció,
y = f (x),
o implıcita,
f (x, y) = 0.
Cap d'aquestes formes és especialment còmoda, i els problemes aumenten
al passar a
, n > 2. Per exemple, a
la forma explıcita seria
mentre que la implıcita vindria donada mitjançant la intersecció de dues
superfıcies
Les formes explıcites tenen l'inconvenient de privilegiar una variable,
en els exemples anteriors x, i no sempre es pot utilitzar, mentre
que la forma implıcita, si bé és simètrica respecte a les variables, es
complica força quan aumenta n, i no és gens intuitiva. Anem ara a
introduir una tercera forma, la paramètrica, que resol aquests
inconvenients i que a més es generalitza fàcilment a objectes de
dimensió superior (i.e. superfıcies).
Un camı o representació paramètrica és una aplicació
contınua d'un interval tancat de
en
:
: |
[a, b] |
 |
Rn |
| |
t |
 |
(t) = ( (t),..., (t)) |
Això apareix representat a la Figura 1.
(t) és un vector de
, però no emprarem, llevat
de situacions molt concretes, la notació vectorial amb la fletxa o
negreta. El lector hauria de començar a saber distingir el que té entre
mans pel contexte on apareix.
Els punts
(a) = A i
(b) = B s'anomenen extrems del
camı. La gràfica d'un camı, que és un conjunt de punts a
,
s'anomena corba.
Figura:
Un camı a
 |
Cal distingir entre camı i corba ja que diferents camins, és a dir,
diferentes aplicacions o intervals, poden donar lloc a una mateixa
corba. Es diu que un camı donat proporciona una parametrització de
la corba i t s'anomena llavors el paràmetre.
Exemple 1
La circumferència a
de centre (x0, y0) i radi a és, en forma
implıcita,
(x - x0)2 + (y - y0)2 = a2.
En forma explıcita això requereix dues branques
y =
y0±

.
Una possible parametrització és
: |
[0, 2 ] |
 |
R2 |
| |
t |
 |
(x0 + a cos t, y0 + a sin t) |
El paràmetre és en aquest cas l'angle.
Exemple 2
Siguin els tres camins
: |
[0, 1] |
 |
R2 |
| |
t |
 |
(1 - t,(1 - t)2) |
Podem intentar trobar la forma explıcita de les corbes per veure que
tenim exactament. Això es fa eliminant el paràmetre entre les equacions.
Per exemple, per al camı
tenim
i, eliminant t, queda y = x2. A més, per a t = 0 tenim x = 0, y = 0,
mentre que per a t = 1 resulta x = 1, y = 1, de manera que la corba és
el tros de paràbola representat a la figura 2.
Figura 2:
Un tros de paràbola
 |
Es fàcil comprovar que
i
proporcionen la
mateixa corba, amb la diferència que
comença a
(1, 1) i acaba a (0, 0). Es diu que
té
orientació contrària a
i
. Aquest és un
exemple de tres camins i una sola corba.
Els camins sempre comencen pel valor del paràmetre a amb
a < b.
No val, per exemple, dir que el paràmetre varia entre t = 1 i t = 0.
El camı queda definit per la forma de l'aplicació i
per l'interval. Si qualsevol dels dos varia tenim un altre camı, encara
que potser sigui la mateixa corba.
La forma explıcita d'una corba y = f (x) es pot pensar com
una parametrització en què t = x:
En general ens interessaran camins C1, o al menys C1 a trosos.
Demanar que
sigui C1 en un punt vol dir que les components
,...,
siguin derivables amb derivada
contınua en el punt. C1 a trosos vol dir que és C1 excepte en un
nombre finit de punts, on la derivada pot no existir o presentar
discontinuıtats de
salt o evitables (però no infinits). En cap cas admetrem camins que no
siguin continus.
Exemple 3
El camı
definit per
la corba corresponent al qual és a la figura 3, és C1 a
trosos.
Figura:
Un camı C1 a trosos
 |
Com que
, la derivada en un punt serà una
matriu d'una columna i n files:
Per raons històriques i tipogràfiques, però, s'escriu això com un vector
fila
D

(
t0)

(
t0) =


(
t0),...,

(
t0)

.
A
, per exemple, si anomenem x, y, z les components de
,

(
t0) = (
x'(
t0),
y'(
t0),
z'(
t0)).
Per definició,
Considerant totes les components en el vector, serà
(t0) |
= |
 (t0),..., (t0) |
|
| |
= |
  ,...,   |
|
| |
= |
  |
|
| |
= |
 . |
|
Això té una interpretació geomètrica molt senzilla (figura 4).
Figura:
Interpretació de la derivada d'un camı
 |
En el lımit h
0 obtindrem
(t0), que serà un vector
tangent a la corba en el punt
t0). Per aquesta raò,
s'anomena velocitat. La direcció de
és quelcom intrınsec
de la corba, però
|
| depén del camı.
En les aplicacions cinemàtiques, t és el temps i
(t) =
(t) és el vector posició. Aleshores
(t) =
(t) és la velocitat habitual.
Exemple 4
En l'exemple 2, per a t = 0.1 tenim
(0.1) = (0.1, 0.01),
(0.1) = (0.01, 0.0001). Com que
(0) =
(0) = (0, 0), el camı
es mou, entre t = 0 i
t = 0.1, més depressa que el camı
, sobre la mateixa corba.
A partir d'un cert moment (quin?)
és més ràpid i,
finalment, per a t = 1, tots dos són a (1, 1).
Exemple 5
Sigui la circumferència de centre (0, 0) i radi a. Un
possible camı és

(
t) = (
a cos(
t),
a sin(
t)),
t 
[0, 2

/

],
amb
0. Tenim

(
t) = (-
a
sin(
t),
a
cos(
t)).
Cal observar que
|
(t)| = a
, és a dir, la velocitat és
constant en mòdul. Això és una propietat del camı, no de la corba. A
més,

(
t)
. 
(
t) = -
a2
cos(
t)sin(
t) +
a2
sin(
t)cos(
t) = 0,
és a dir, el vector posició i la velocitat són perpendiculars, tal com
ha de ser. Això és una caracterıstica de la corba, independentment de la
parametrització escollida.
Exemple 6
Estudieu
(t) = (a cos(
t2), a sin(
t2)),
t
[0,
].
Un camı C1 s'anomena regular si la velocitat no s'anul-l . la a
cap punt interior
Una corba s'anomena tancada si existeix un camı tal que
(a) =
(b) (figura 5).
Figura 5:
Una corba tancada
 |
Una corba s'anomena simple si existeix al menys un camı injectiu
en els punts interiors

(
t) =

(
t')
t =
t',
t,
t' 
(
a,
b).
Exemple 7
Sigui
,
(t) = (t3, t2). Això és
C1 ja que
(t) = (3t2, 2t) és contınua. Tenim però que
(0) = (0, 0),
0
(- 1, 1), i per tant el camı no és regular.
Pot ser que quan el camı no és regular la corba presenti una ``punxa" o
punt de retrocés, tal com passa a l'exemple 7. La corba
és, implıcitament, y3 = x2, i, explıcitament,
y =
, amb
pendent infinit a x = 0 (veure figura 6).
Figura 6:
Una corba amb punxa
 |
Altres vegades, però, la no regularitat és simplement un problema del
camı, no de la corba. En canvi, el fet de ser tancada o simple és, per
construcció, una propietat de la corba.
Sigui una corba a
i sigui
un camı C1 de la mateixa,
injectiu a tot arreu excepte possiblement en un
nombre finit de
punts. Definim llavors la longitud de la corba com
Veurem que això no depén del camı injectiu que s'agafi i que, per tant,
podem parlar de la longitud de la corba. Si l'interval [a, b] no és
finit, l'anterior integral és impròpia i s'ha de veure si existeix. Si
no existeix, la corba té longitud infinita.
La definició que hem donat de longitud d'una corba és força
natural si pensem que t és el temps i
|
(t)| representa el
mòdul de la velocitat. La integral del mòdul de la velocitat dóna
l'espai recorregut, és a dir, la longitud de la corba.
Si
és C1 a trosos, aleshores definim la
longitud de la corba trencant l'interval d'integració tal com pertoqui.
Exemple 8
Per a la circumferència de l'exemple 1 tenim
(t) |
= |
(- a sin t, a cos t), |
|
| (t)| |
= |
= a, |
|
l ( ) |
= |
a dt = 2 a, |
|
tal com ha de ser.
Un cas particular de la longitud d'una corba s'obté considerant una
corba a
en forma explıcita. Sigui
,
(t) = (x(t), y(t)), de classe C1 i
injectiu. Tenim
Si la corba es pot possar en forma explıcita, y = f (x),
xa
x
xb, la funció x = x(t) haurà de ser inversible, de manera que
t =
(x). Llavors
y = y(
(x)) = f (x). Efectuem ara a la integral el
canvi de variables t =
(x). Resulta
Però, emprant la regla de la cadena,
x( (x)) = x |
 |
x'( (x)) (x) = 1, |
|
y( (x)) = f (x) |
 |
y'( (x)) (x) = f'(x). |
|
Llavors, si
(x)
0, és a dir, si t no disminueix quan
aumenta x, tindrem1
Aquesta és l'expressió de la longitud d'una corba a
donada en
forma explıcita y = f (x).
Next: Integral sobre una corba
Up: Integrals sobre corbes i
Previous: Integrals sobre corbes i
Índex
Carles Batlle Arnau
2003-12-23