Next: Superfícies orientables i no
Up: Integrals sobre corbes i
Previous: Independència de la integral
Índex
L'exemple més usual de superfıcie a
es presenta quan hom considera
la gràfica d'una funció (figura 11)
. Aquesta manera de donar una superfıcie es
coneix com forma explıcita.
Figura:
Una superfıcie en forma explıcita
 |
Hi ha, però, moltes superfıcies que no tenen aquesta interpretació. Per
exemple, l'equació d'una superfıcie esfèrica de radi 1 i centrada a
l'origen és
x2 + y2 + z2 = 1, on z no es pot expressar explıcitament de
forma unıvoca en termes de x i y: la superfıcie té dos fulls
z = +
i
z = -
. Aquesta manera de donar
una superfıcie, en la forma
f (x, y, z) = 0,
es coneix com forma implıcita. Si f és de classe C1 en un
entorn d'un punt
(x0, y0, z0) pertanyent a la superfıcie,
f (x0, y0, z0) = 0, i es verifica que
0
f (
x0,
y0,
z0)


(
x0,
y0,
z0),

(
x0,
y0,
z0),

(
x0,
y0,
z0)

,
aleshores la superfıcie admet un pla tangent en el punt considerat,
d'equació
f (
x0,
y0,
z0)
. (
x -
x0,
y -
y0,
z -
z0) = 0,
és a dir,

(
x0,
y0,
z0)(
x -
x0) +

(
x0,
y0,
z0)(
y -
y0) +

(
x0,
y0,
z0)(
z -
z0) = 0.
Això vol dir que, localment, la superfıcie es pot aproximar per un pla,
el vector director (normal) del qual és
f (x0, y0, z0). Es
diu que
la superfıcie és diferenciable en
(x0, y0, z0). Obviament, hi
ha superfıcies que tenen punts a on no hi ha pla tangent, tal com mostra
la figura 12.
Figura 12:
En els punts marcats no hi ha pla tangent
 |
Si la superfıcie està donada explıcitament com z = g(x, y), aleshores
f (x, y, z) = g(x, y) - z i el vector normal en un punt és
f (
x0,
y0,
z0) =


(
x0,
y0),

(
x0,
y0), - 1

.
El pla tangent resulta ser llavors, si
z0 = g(x0, y0),
z =
z0 +

(
x0,
y0)(
x -
x0) +

(
x0,
y0)(
y -
y0).
Hem vist que podem pensar una corba com un tros de recta [a, b]
``deformat" per una aplicació
. Es
possible pensar que una superfıcie és un tros de pla ``deformat"? La
resposta és afirmativa i ens condueix a la forma paramètrica d'una
superfıcie.
Una superfıcie parametritzada és una funció vectorial
: |
D R2 |
 |
R3 |
| |
(u, v) |
 |
(x(u, v), y(u, v), z(u, v)). |
Dessignarem la superfıcie, la imatge de
, per S =
(D) (vegeu
la figura 13).
Figura:
Representació paramètrica d'una superfıcie
 |
Tal com passava amb les corbes, cal distingir entre la funció
i la seva gràfica, que és la superfıcie. Una mateixa superfıcie
pot ser donada per moltes funcions. Per no ser massa pesats no
insistirem però en això.
A partir d'ara sols considerarem superfıcies que admetin una
representació paramètrica
de classe C1, o al menys de classe
C1 a trosos.
Exemple 12
Una superfıcie esfèrica de radi a i centre
(x0, y0, z0) es pot
representar mitjançant

(
u,
v) = (
x0 +
a sin
u cos
v,
y0 +
a sin
u sin
v,
z0 +
a cos
u),
amb
D = [0,
]×[0, 2
), és a dir,
u
[0,
],
v
[0, 2
).
En components (vegeu la figura 14),
| x(u, v) |
= |
x0 + a sin u cos v, |
|
| y(u, v) |
= |
y0 + a sin u sin v, |
|
| z(u, v) |
= |
z0 + a cos u. |
|
Figura 14:
Descripció d'una esfera en coordenades esfèriques de radi fixat.
 |
S'ha d'insistir en que la representació paramètrica d'una
superfıcie té dos paràmetres, ja que una superfıcie és un objecte
bidimensional; la representació paramètrica d'una corba té un paràmetre,
donat que una corba és un objecte unidimensional.
Sigui
de classe C1 donada. Fixem un valor del paràmetre
u = u0 i fem variar v. Obtindrem una funció
tal que

(
v) =

(
u0,
v),
és a dir, la representació paramètrica d'una corba a
, corba que
viu sobre la superfıcie S =
(D). Anàlogament, fixant v = v0 podem
construir
amb

(
u) =

(
u,
v0).
Si
(u0, v0) = (x0, y0, z0), les dues corbes aixı obtingudes es
creuaran, al menys, en el punt
(x0, y0, z0) (vegeu la figura
15). Podem ara considerar els vectors tangents a aquestes dues
corbes en el punt
(x0, y0, z0):
 |
= |
(v)|v=v0 = (u0, v0) =  (u0, v0), (u0, v0), (u0, v0) , |
|
 |
= |
(u)|u=u0 = (u0, v0) =  (u0, v0), (u0, v0), (u0, v0) . |
|
Figura:
Vectors tangents a la superfıcie
 |
Com que els vectors
i
són tangents a corbes
contingudes a la superfıcie, seran tangents a la superfıcie i, si no són
paral-l . lels, determinaran un pla tangent a la superfıcie en el punt
(x0, y0, z0). Un vector normal a aquest pla serà
Exemple 13
Demostreu que aquest vector normal és paral-l . lel al vector normal de la
superfıcie en forma implıcita,
f (x0, y0, z0), si aquest és
diferent de zero. Per exemple, si
(x0, y0, z0)
0, llavors
Aquest darrer exemple demostra que
×
i
f defineixen el mateix pla tangent. Hi pot haver, però, un
problema si
ja que llavors
×
= 0 mentre que
f
0. Això vol dir que la parametrització escollida per a la
superfıcie és ``dolenta", al menys per al punt considerat. Canviant de
parametrització,
és a dir, canviant de
, podrem calcular un vector normal en aquest
formalisme. Una parametrització s'anomena regular en un punt si
×
0. Si una superfıcie admet una
parametrització regular i C1 en un punt, aleshores existeix el pla
tangent a la superfıcie en el punt.
Exemple 14
Sigui el con
x2 + y2 - z2 = 0. Una possible parametrització és (vegeu la
figura 16)
Figura 16:
Parametrització d'un con
 |
Tenim
 |
= |
(cos v, sin v, 1), |
|
 |
= |
(- u sin v, u cos v, 0), |
|
× |
= |
(- u cos v, - u sin v, u). |
|
El punt
(0, 0, 0) =
(0,qualsevol cosa) pertany al con (és el
vèrtex) i en ell

×

|
(0,qualsevol cosa) = 0.
Aquest no és, per tant, un punt regular d'aquesta parametrització. En
aquest cas el problema no s'arregla, però, canviant de parametrització:
el con no té pla tangent en el punt (0, 0, 0), tal com és obvi
gràficament i queda confirmat pel fet que, si
f (x, y, z) = x2 + y2 - z2,
f (0, 0, 0) = 0. Noteu, però, que totes les funcions són
C1.
Estem ara ja en condicions de calcular l'àrea d'una superfıcie
parametritzada.
Sigui S =
(D), amb
de classe C1, i regular i injectiva
excepte, possiblement, en un nombre finit de punts o corbes
de D. Aleshores, l'àrea de la superfıcie és
Tal com passava amb les corbes, això no dependrà de la
parametrització C1, regular i injectiva escollida.
La definició donada és raonable si es té en compte el següent. Imaginem
una partició de D en rectangles. Sigui un rectangle amb vèrtex
inferior esquerra (u0, v0) i costats
u i
v. Si
aquests costats són prou petits, la imatge del rectangle serà,
aproximadament, un paral-l . lelogram (vegeu la figura 17). Podem
aproximar la superfıcie pel conjunt de tots aquests paral-l . lelograms,
calcular la seva àrea, sumar i fer el lımit quan
u,
v
0.
Figura:
Aproximació de l'àrea d'una superfıcie
 |
Els quatre costats del rectangle considerat tindran, dins d'aquesta
aproximació, imatges donades per
| (u0, v0) |
 |
(x0, y0, z0), |
|
(u0 + u, v0) |
 |
(x0 +  u, y0 +  u, z0 +  u) |
|
| |
= |
(x0, y0, z0) + u , |
|
(u0, v0 v) |
 |
(x0, y0, z0) + v , |
|
(u0 + u, v0 + v) |
 |
(x0, y0, z0) + u + v . |
|
El paral-l . lelogram que s'obté està dibuixat a la figura 18.
Figura 18:
Imatge d'un rectangle de D
 |
L'àrea d'aquest paral-l . lelogram és igual al mòdul del producte vectorial
dels vectors que defineixen els seus costats:
Llavors
Exemple 15
Càlcul de l'àrea d'una superfıcie esfèrica de radi a. Anomenant
,
als parametres, agafem
Llavors
 |
= |
(a cos cos , a cos sin , - a sin ), |
|
 |
= |
(- a sin sin , a sin cos , 0), |
|
× |
= |
(a2sin2 cos , a2sin2 sin , a2sin cos ), |
|
| × | |
= |
a2 = a2| sin | = a2sin . |
|
Per tant
A( ) |
= |
d d a2sin |
|
| |
= |
2 a2 sin d = 4 a2. |
|
En aquest exemple hem treballat, de fet, amb coordenades
esfèriques amb radi fixat, però no cal posar cap mena de Jacobià
a la integral doble: el factor
|
×
| ja
ho té tot en compte, tal com es dedueix del raonament que hem efectuat.
En aquest exemple, la normal
×
apunta cap a l'exterior de l'esfera. Per exemple, en el punt
(a, 0, 0) =
(
=
/2,
= 0) tenim
×
= (a2, 0, 0). Si haguèssim canviat l'ordre
dels paràmetres, considerant primer
i segon
, hauriem
obtingut una normal cap dintre. En el càlcul precedent això és
irrellevant, ja que finalment sols el mòdul de la normal importa.
Next: Superfícies orientables i no
Up: Integrals sobre corbes i
Previous: Independència de la integral
Índex
Carles Batlle Arnau
2003-12-23