next up previous contents
Next: Superfícies orientables i no Up: Integrals sobre corbes i Previous: Independència de la integral   Índex

Superfıcies parametritzades

L'exemple més usual de superfıcie a $\ensuremath{\mathbbm{ R}^3}$ es presenta quan hom considera la gràfica d'una funció (figura 11) $g:\ensuremath{\mathbbm{ R}^2}\longrightarrow\ensuremath{\mathbbm{ R}}$. Aquesta manera de donar una superfıcie es coneix com forma explıcita.

Figura: Una superfıcie en forma explıcita
\begin{figure}
\begin{center}
\epsfbox{fig11.eps}
\end{center}
\end{figure}
Hi ha, però, moltes superfıcies que no tenen aquesta interpretació. Per exemple, l'equació d'una superfıcie esfèrica de radi 1 i centrada a l'origen és x2 + y2 + z2 = 1, on z no es pot expressar explıcitament de forma unıvoca en termes de x i y: la superfıcie té dos fulls z = + $ \sqrt{{1-x^2-y^2}}$ i z = - $ \sqrt{{1-x^2-y^2}}$. Aquesta manera de donar una superfıcie, en la forma

f (x, y, z) = 0,

es coneix com forma implıcita. Si f és de classe C1 en un entorn d'un punt (x0, y0, z0) pertanyent a la superfıcie, f (x0, y0, z0) = 0, i es verifica que

0 $\displaystyle \neq$ $\displaystyle \vec{\nabla} $f (x0, y0, z0) $\displaystyle \equiv$ $\displaystyle \left(\vphantom{
\frac{\partial f}{\partial x}(x_0,y_0,z_0),
\f...
...\partial y}(x_0,y_0,z_0),
\frac{\partial f}{\partial z}(x_0,y_0,z_0)
}\right.$$\displaystyle {\frac{{\partial f}}{{\partial x}}}$(x0, y0, z0),$\displaystyle {\frac{{\partial f}}{{\partial y}}}$(x0, y0, z0),$\displaystyle {\frac{{\partial f}}{{\partial z}}}$(x0, y0, z0)$\displaystyle \left.\vphantom{
\frac{\partial f}{\partial x}(x_0,y_0,z_0),
\f...
...\partial y}(x_0,y_0,z_0),
\frac{\partial f}{\partial z}(x_0,y_0,z_0)
}\right)$,

aleshores la superfıcie admet un pla tangent en el punt considerat, d'equació

$\displaystyle \vec{\nabla} $f (x0, y0, z0) . (x - x0, y - y0, z - z0) = 0,

és a dir,

$\displaystyle {\frac{{\partial f}}{{\partial x}}}$(x0, y0, z0)(x - x0) + $\displaystyle {\frac{{\partial f}}{{\partial y}}}$(x0, y0, z0)(y - y0) + $\displaystyle {\frac{{\partial f}}{{\partial z}}}$(x0, y0, z0)(z - z0) = 0.

Això vol dir que, localment, la superfıcie es pot aproximar per un pla, el vector director (normal) del qual és $ \vec{\nabla} $f (x0, y0, z0). Es diu que la superfıcie és diferenciable en (x0, y0, z0). Obviament, hi ha superfıcies que tenen punts a on no hi ha pla tangent, tal com mostra la figura 12.
Figura 12: En els punts marcats no hi ha pla tangent
\begin{figure}
\begin{center}
\epsfbox{fig12.eps}
\end{center}
\end{figure}
Si la superfıcie està donada explıcitament com z = g(x, y), aleshores f (x, y, z) = g(x, y) - z i el vector normal en un punt és

$\displaystyle \vec{\nabla} $f (x0, y0, z0) = $\displaystyle \left(\vphantom{
\frac{\partial g}{\partial x}(x_0,y_0),
\frac{\partial g}{\partial y}(x_0,y_0),-1}\right.$$\displaystyle {\frac{{\partial g}}{{\partial x}}}$(x0, y0),$\displaystyle {\frac{{\partial g}}{{\partial y}}}$(x0, y0), - 1$\displaystyle \left.\vphantom{
\frac{\partial g}{\partial x}(x_0,y_0),
\frac{\partial g}{\partial y}(x_0,y_0),-1}\right)$.

El pla tangent resulta ser llavors, si z0 = g(x0, y0),

z = z0 + $\displaystyle {\frac{{\partial g}}{{\partial x}}}$(x0, y0)(x - x0) + $\displaystyle {\frac{{\partial g}}{{\partial y}}}$(x0, y0)(y - y0).

Hem vist que podem pensar una corba com un tros de recta [a, b] ``deformat" per una aplicació $\sigma :[a,b]\longrightarrow\ensuremath{\mathbbm{ R}^n}$. Es possible pensar que una superfıcie és un tros de pla ``deformat"? La resposta és afirmativa i ens condueix a la forma paramètrica d'una superfıcie.

Una superfıcie parametritzada és una funció vectorial

$\displaystyle \Phi$ : D $\displaystyle \in$ $\displaystyle \mathbbm$R2 $\displaystyle \longrightarrow$ $\displaystyle \mathbbm$R3
  (u, v) $\displaystyle \longmapsto$ (x(u, v), y(u, v), z(u, v)).

Dessignarem la superfıcie, la imatge de $ \Phi$, per S = $ \Phi$(D) (vegeu la figura 13).
Figura: Representació paramètrica d'una superfıcie
\begin{figure}
\begin{center}
\epsfbox{fig13.eps}
\end{center}
\end{figure}

$ \Diamond$ Tal com passava amb les corbes, cal distingir entre la funció $ \Phi$ i la seva gràfica, que és la superfıcie. Una mateixa superfıcie pot ser donada per moltes funcions. Per no ser massa pesats no insistirem però en això.

A partir d'ara sols considerarem superfıcies que admetin una representació paramètrica $ \Phi$ de classe C1, o al menys de classe C1 a trosos.

Exemple 12   Una superfıcie esfèrica de radi a i centre (x0, y0, z0) es pot representar mitjançant

$\displaystyle \Phi$(u, v) = (x0 + a sin u cos v, y0 + a sin u sin v, z0 + a cos u),

amb D = [0,$ \pi$]×[0, 2$ \pi$), és a dir, u $ \in$ [0,$ \pi$], v $ \in$ [0, 2$ \pi$). En components (vegeu la figura 14),
x(u, v) = x0 + a sin u cos v,  
y(u, v) = y0 + a sin u sin v,  
z(u, v) = z0 + a cos u.  

Figura 14: Descripció d'una esfera en coordenades esfèriques de radi fixat.
\begin{figure}
\begin{center}
\epsfbox{fig14.eps}
\end{center}
\end{figure}

$ \Diamond$ S'ha d'insistir en que la representació paramètrica d'una superfıcie té dos paràmetres, ja que una superfıcie és un objecte bidimensional; la representació paramètrica d'una corba té un paràmetre, donat que una corba és un objecte unidimensional.

Sigui $ \Phi$ de classe C1 donada. Fixem un valor del paràmetre u = u0 i fem variar v. Obtindrem una funció $\Phi_{u_0}:\ensuremath{\mathbbm{ R}}\longrightarrow\ensuremath{\mathbbm{ R}^3}$ tal que

$\displaystyle \Phi_{{u_0}}^{}$(v) = $\displaystyle \Phi$(u0, v),

és a dir, la representació paramètrica d'una corba a $\ensuremath{\mathbbm{ R}^3}$, corba que viu sobre la superfıcie S = $ \Phi$(D). Anàlogament, fixant v = v0 podem construir $\Phi_{v_0}:\ensuremath{\mathbbm{ R}}\longrightarrow\ensuremath{\mathbbm{ R}^3}$ amb

$\displaystyle \Phi_{{v_0}}^{}$(u) = $\displaystyle \Phi$(u, v0).

Si $ \Phi$(u0, v0) = (x0, y0, z0), les dues corbes aixı obtingudes es creuaran, al menys, en el punt (x0, y0, z0) (vegeu la figura 15). Podem ara considerar els vectors tangents a aquestes dues corbes en el punt (x0, y0, z0):
$\displaystyle \vec{T}_{v}^{}$ = $\displaystyle \Phi_{{u_0}}{^\prime}$(v)|v=v0 = $\displaystyle {\frac{{\partial\Phi}}{{\partial
v}}}$(u0, v0) = $\displaystyle \left(\vphantom{\frac{\partial x}{\partial v}(u_0,v_0),
\frac{\partial y}{\partial v}(u_0,v_0),
\frac{\partial z}{\partial v}(u_0,v_0)}\right.$$\displaystyle {\frac{{\partial x}}{{\partial v}}}$(u0, v0),$\displaystyle {\frac{{\partial y}}{{\partial v}}}$(u0, v0),$\displaystyle {\frac{{\partial z}}{{\partial v}}}$(u0, v0)$\displaystyle \left.\vphantom{\frac{\partial x}{\partial v}(u_0,v_0),
\frac{\partial y}{\partial v}(u_0,v_0),
\frac{\partial z}{\partial v}(u_0,v_0)}\right)$,  
$\displaystyle \vec{T}_{u}^{}$ = $\displaystyle \Phi_{{v_0}}{^\prime}$(u)|u=u0 = $\displaystyle {\frac{{\partial\Phi}}{{\partial
u}}}$(u0, v0) = $\displaystyle \left(\vphantom{\frac{\partial x}{\partial u}(u_0,v_0),
\frac{\partial y}{\partial u}(u_0,v_0),
\frac{\partial z}{\partial u}(u_0,v_0)}\right.$$\displaystyle {\frac{{\partial x}}{{\partial u}}}$(u0, v0),$\displaystyle {\frac{{\partial y}}{{\partial u}}}$(u0, v0),$\displaystyle {\frac{{\partial z}}{{\partial u}}}$(u0, v0)$\displaystyle \left.\vphantom{\frac{\partial x}{\partial u}(u_0,v_0),
\frac{\partial y}{\partial u}(u_0,v_0),
\frac{\partial z}{\partial u}(u_0,v_0)}\right)$.  

Figura: Vectors tangents a la superfıcie
\begin{figure}
\begin{center}
\epsfbox{fig15.eps}
\end{center}
\end{figure}
Com que els vectors $ \vec{T}_{u}^{}$ i $ \vec{T}_{v}^{}$ són tangents a corbes contingudes a la superfıcie, seran tangents a la superfıcie i, si no són paral-l . lels, determinaran un pla tangent a la superfıcie en el punt (x0, y0, z0). Un vector normal a aquest pla serà

$\displaystyle \vec{n} $ = $\displaystyle \vec{T}_{u}^{}$×$\displaystyle \vec{T}_{v}^{}$ = $\displaystyle \left(\vphantom{
\frac{\partial y}{\partial u}\frac{\partial z}{...
...rtial v}-
\frac{\partial y}{\partial u}\frac{\partial x}{\partial v}
}\right.$$\displaystyle {\frac{{\partial y}}{{\partial u}}}$$\displaystyle {\frac{{\partial z}}{{\partial v}}}$ - $\displaystyle {\frac{{\partial z}}{{\partial u}}}$$\displaystyle {\frac{{\partial y}}{{\partial v}}}$,$\displaystyle {\frac{{\partial z}}{{\partial u}}}$$\displaystyle {\frac{{\partial x}}{{\partial v}}}$ - $\displaystyle {\frac{{\partial x}}{{\partial u}}}$$\displaystyle {\frac{{\partial z}}{{\partial v}}}$,$\displaystyle {\frac{{\partial x}}{{\partial u}}}$$\displaystyle {\frac{{\partial y}}{{\partial v}}}$ - $\displaystyle {\frac{{\partial y}}{{\partial u}}}$$\displaystyle {\frac{{\partial x}}{{\partial v}}}$$\displaystyle \left.\vphantom{
\frac{\partial y}{\partial u}\frac{\partial z}{...
...\partial y}{\partial u}\frac{\partial x}{\partial v}
}\right)_{{(u_0,v_0)}}^{}$.

Exemple 13   Demostreu que aquest vector normal és paral-l . lel al vector normal de la superfıcie en forma implıcita, $ \vec{\nabla} $f (x0, y0, z0), si aquest és diferent de zero. Per exemple, si $ {\frac{{\partial f}}{{\partial
z}}}$(x0, y0, z0) $ \neq$ 0, llavors

$\displaystyle \vec{T}_{u}^{}$×$\displaystyle \vec{T}_{v}^{}$ = - $\displaystyle {\frac{{1}}{{\frac{\partial f}{\partial z}}}}$$\displaystyle \left(\vphantom{
\frac{\partial y}{\partial u}\frac{\partial x}...
...tial v} -
\frac{\partial y}{\partial v}\frac{\partial x}{\partial
u}}\right.$$\displaystyle {\frac{{\partial y}}{{\partial u}}}$$\displaystyle {\frac{{\partial x}}{{\partial v}}}$ - $\displaystyle {\frac{{\partial y}}{{\partial v}}}$$\displaystyle {\frac{{\partial x}}{{\partial u}}}$$\displaystyle \left.\vphantom{
\frac{\partial y}{\partial u}\frac{\partial x}...
...tial v} -
\frac{\partial y}{\partial v}\frac{\partial x}{\partial
u}}\right)$$\displaystyle \vec{\nabla} $f.

Aquest darrer exemple demostra que $ \vec{T}_{u}^{}$×$ \vec{T}_{v}^{}$ i $ \vec{\nabla} $f defineixen el mateix pla tangent. Hi pot haver, però, un problema si

$\displaystyle \left(\vphantom{
\frac{\partial y}{\partial u}\frac{\partial x}...
...tial v} -
\frac{\partial y}{\partial v}\frac{\partial x}{\partial
u}}\right.$$\displaystyle {\frac{{\partial y}}{{\partial u}}}$$\displaystyle {\frac{{\partial x}}{{\partial v}}}$ - $\displaystyle {\frac{{\partial y}}{{\partial v}}}$$\displaystyle {\frac{{\partial x}}{{\partial u}}}$$\displaystyle \left.\vphantom{
\frac{\partial y}{\partial u}\frac{\partial x}{...
...\partial y}{\partial v}\frac{\partial x}{\partial u}
}\right)_{{(u_0,v_0)}}^{}$ = 0,

ja que llavors $ \vec{T}_{u}^{}$×$ \vec{T}_{v}^{}$ = 0 mentre que $ \vec{\nabla} $f $ \neq$ 0. Això vol dir que la parametrització escollida per a la superfıcie és ``dolenta", al menys per al punt considerat. Canviant de parametrització, és a dir, canviant de $ \Phi$, podrem calcular un vector normal en aquest formalisme. Una parametrització s'anomena regular en un punt si $ \vec{T}_{u}^{}$×$ \vec{T}_{v}^{}$ $ \neq$ 0. Si una superfıcie admet una parametrització regular i C1 en un punt, aleshores existeix el pla tangent a la superfıcie en el punt.

Exemple 14   Sigui el con x2 + y2 - z2 = 0. Una possible parametrització és (vegeu la figura 16)

$\displaystyle \left\{\vphantom{\begin{array}{ccl}
x(u,v)&=&u\cos v\\
y(u,v)&=&u\sin v\\
z(u,v)&=&u
\end{array}
}\right.$$\displaystyle \begin{array}{ccl}
x(u,v)&=&u\cos v\\
y(u,v)&=&u\sin v\\
z(u,v)&=&u
\end{array}$$\displaystyle \begin{array}{ccl}
u & \in & (-\infty,+\infty)\\
v & \in & [0,2\pi)
\end{array}$

Figura 16: Parametrització d'un con
\begin{figure}
\begin{center}
\epsfbox{fig16.eps}
\end{center}
\end{figure}

Tenim

$\displaystyle \vec{T}_{u}^{}$ = (cos v, sin v, 1),  
$\displaystyle \vec{T}_{v}^{}$ = (- u sin v, u cos v, 0),  
$\displaystyle \vec{T}_{u}^{}$×$\displaystyle \vec{T}_{v}^{}$ = (- u cos v, - u sin v, u).  

El punt (0, 0, 0) = $ \Phi$(0,qualsevol cosa) pertany al con (és el vèrtex) i en ell

$\displaystyle \vec{T}_{u}^{}$×$\displaystyle \vec{T}_{v}^{}$|(0,qualsevol cosa) = 0.

Aquest no és, per tant, un punt regular d'aquesta parametrització. En aquest cas el problema no s'arregla, però, canviant de parametrització: el con no té pla tangent en el punt (0, 0, 0), tal com és obvi gràficament i queda confirmat pel fet que, si f (x, y, z) = x2 + y2 - z2, $ \vec{\nabla} $f (0, 0, 0) = 0. Noteu, però, que totes les funcions són C1.

Estem ara ja en condicions de calcular l'àrea d'una superfıcie parametritzada.

Sigui S = $ \Phi$(D), amb $ \Phi$ de classe C1, i regular i injectiva excepte, possiblement, en un nombre finit de punts o corbes de D. Aleshores, l'àrea de la superfıcie és

A(S) = $\displaystyle \int$$\displaystyle \int_{D}^{}$|$\displaystyle \vec{T}_{u}^{}$×$\displaystyle \vec{T}_{v}^{}$| dudv.

$ \Diamond$ Tal com passava amb les corbes, això no dependrà de la parametrització C1, regular i injectiva escollida.

La definició donada és raonable si es té en compte el següent. Imaginem una partició de D en rectangles. Sigui un rectangle amb vèrtex inferior esquerra (u0, v0) i costats $ \Delta$u i $ \Delta$v. Si aquests costats són prou petits, la imatge del rectangle serà, aproximadament, un paral-l . lelogram (vegeu la figura 17). Podem aproximar la superfıcie pel conjunt de tots aquests paral-l . lelograms, calcular la seva àrea, sumar i fer el lımit quan $ \Delta$u,$ \Delta$v$ \to$ 0.

Figura: Aproximació de l'àrea d'una superfıcie
\begin{figure}
\begin{center}
\epsfbox{fig17.eps}
\end{center}
\end{figure}
Els quatre costats del rectangle considerat tindran, dins d'aquesta aproximació, imatges donades per
(u0, v0) $\displaystyle \mapsto$ (x0, y0, z0),  
(u0 + $\displaystyle \Delta$u, v0) $\displaystyle \mapsto$ (x0 + $\displaystyle {\frac{{\partial x}}{{\partial u}}}$$\displaystyle \Delta$u, y0 + $\displaystyle {\frac{{\partial y}}{{\partial u}}}$$\displaystyle \Delta$u, z0 + $\displaystyle {\frac{{\partial z}}{{\partial u}}}$$\displaystyle \Delta$u)  
  = (x0, y0, z0) + $\displaystyle \Delta$u$\displaystyle \vec{T}_{u}^{}$,  
(u0, v0$\displaystyle \Delta$v) $\displaystyle \mapsto$ (x0, y0, z0) + $\displaystyle \Delta$v$\displaystyle \vec{T}_{v}^{}$,  
(u0 + $\displaystyle \Delta$u, v0 + $\displaystyle \Delta$v) $\displaystyle \mapsto$ (x0, y0, z0) + $\displaystyle \Delta$u$\displaystyle \vec{T}_{u}^{}$ + $\displaystyle \Delta$v$\displaystyle \vec{T}_{v}^{}$.  

El paral-l . lelogram que s'obté està dibuixat a la figura 18.
Figura 18: Imatge d'un rectangle de D
\begin{figure}
\begin{center}
\epsfbox{fig18.eps}
\end{center}
\end{figure}
L'àrea d'aquest paral-l . lelogram és igual al mòdul del producte vectorial dels vectors que defineixen els seus costats:

|($\displaystyle \Delta$u$\displaystyle \vec{T}_{u}^{}$)×($\displaystyle \Delta$v$\displaystyle \vec{T}_{v}^{}$)| = $\displaystyle \Delta$u$\displaystyle \Delta$v|$\displaystyle \vec{T}_{u}^{}$×$\displaystyle \vec{T}_{v}^{}$|.

Llavors

A(S) = $\displaystyle \lim_{{\mbox{m\\lq {a}x }\{\Delta u,\Delta v\}\to 0}}^{}$$\displaystyle \sum_{{\mbox{rectangles}}}^{}$|$\displaystyle \vec{T}_{u}^{}$×$\displaystyle \vec{T}_{v}^{}$|$\displaystyle \Delta$u$\displaystyle \Delta$v = $\displaystyle \int$$\displaystyle \int_{D}^{}$|$\displaystyle \vec{T}_{u}^{}$×$\displaystyle \vec{T}_{v}^{}$| dudv.

Exemple 15   Càlcul de l'àrea d'una superfıcie esfèrica de radi a. Anomenant $ \theta$,$ \phi$ als parametres, agafem

$\displaystyle \left\{\vphantom{\begin{array}{ccl}
x&=&a\sin\theta\cos\phi\\
y&=&a\sin\theta\sin\phi\\
z&=&a\cos\theta
\end{array}
}\right.$$\displaystyle \begin{array}{ccl}
x&=&a\sin\theta\cos\phi\\
y&=&a\sin\theta\sin\phi\\
z&=&a\cos\theta
\end{array}$$\displaystyle \begin{array}{c}
0\leq\theta\leq\pi\\
0\leq\phi<2\pi
\end{array}$

Llavors
$\displaystyle \vec{T}_{\theta}^{}$ = (a cos$\displaystyle \theta$cos$\displaystyle \phi$, a cos$\displaystyle \theta$sin$\displaystyle \phi$, - a sin$\displaystyle \theta$),  
$\displaystyle \vec{T}_{\phi}^{}$ = (- a sin$\displaystyle \theta$sin$\displaystyle \phi$, a sin$\displaystyle \theta$cos$\displaystyle \phi$, 0),  
$\displaystyle \vec{T}_{\theta}^{}$×$\displaystyle \vec{T}_{\phi}^{}$ = (a2sin2$\displaystyle \theta$cos$\displaystyle \phi$, a2sin2$\displaystyle \theta$sin$\displaystyle \phi$, a2sin$\displaystyle \theta$cos$\displaystyle \theta$),  
|$\displaystyle \vec{T}_{\theta}^{}$×$\displaystyle \vec{T}_{\phi}^{}$| = a2$\displaystyle \sqrt{{\sin^2\theta}}$ = a2| sin$\displaystyle \theta$| = a2sin$\displaystyle \theta$  $\displaystyle \mbox{ja que
$0\leq\theta\leq\pi$}$.  

Per tant
A($\displaystyle \mbox{esfera de radi $a$}$) = $\displaystyle \int_{0}^{\pi}$d$\displaystyle \theta$$\displaystyle \int_{0}^{{2\pi}}$d$\displaystyle \phi$a2sin$\displaystyle \theta$  
  = 2$\displaystyle \pi$a2$\displaystyle \int_{0}^{\pi}$sin$\displaystyle \theta$ d$\displaystyle \theta$ = 4$\displaystyle \pi$a2.  

$ \Diamond$ En aquest exemple hem treballat, de fet, amb coordenades esfèriques amb radi fixat, però no cal posar cap mena de Jacobià a la integral doble: el factor |$ \vec{T}_{\theta}^{}$×$ \vec{T}_{\phi}^{}$| ja ho té tot en compte, tal com es dedueix del raonament que hem efectuat.

$ \Diamond$ En aquest exemple, la normal $ \vec{T}_{\theta}^{}$×$ \vec{T}_{\phi}^{}$ apunta cap a l'exterior de l'esfera. Per exemple, en el punt (a, 0, 0) = $ \Phi$($ \theta$ = $ \pi$/2,$ \phi$ = 0) tenim $ \vec{T}_{\theta}^{}$×$ \vec{T}_{\phi}^{}$ = (a2, 0, 0). Si haguèssim canviat l'ordre dels paràmetres, considerant primer $ \phi$ i segon $ \theta$, hauriem obtingut una normal cap dintre. En el càlcul precedent això és irrellevant, ja que finalment sols el mòdul de la normal importa.


next up previous contents
Next: Superfícies orientables i no Up: Integrals sobre corbes i Previous: Independència de la integral   Índex
Carles Batlle Arnau 2003-12-23